Mostrando entradas con la etiqueta imatge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta imatge. Mostrar todas las entradas

miércoles, 16 de mayo de 2012

EL CLIMA A ESPANYA

El clima d'Espanya és molt variat a causa de la seua posició latitudinal, la seua situació estratègica i pel relleu tan divers del territori. La Península Ibèrica està situada en un lloc destacat dins de la circulació general atmosfèrica que no roman estàtica sinó que existeixen diferents moviments de Nord a Sud, segons l'estació climàtica.
 
La península es troba en una zona temperada, no tenint característiques climàtiques homogènies en ser zones de barreja entre zones d'aire càlid i zones d'aire fred (subtropicals i polars). La variada orografia d'Espanya, així com la seua situació geogràfica, en latituds mitjanes de la zona temperada de l'hemisferi Nord, fa que el país tinga una notable diversitat climàtica. Així passem de llocs amb suaus temperatures, entorn dels 15 °C, a uns altres que superen els 40 °C, sobretot a l'estiu, i de llocs on les precipitacions no superen els 150 mm, a uns altres que registren més de 2500 mm anuals. 

No obstant açò, hi ha una sèrie de trets generals que poden resumir-se en els següents punts: 

- Les temperatures disminueixen progressivament des dels litorals cap a l'interior. Per exemple, les temperatures mitjanes de la vall del Guadalquivir oscil·len entorn dels 17-18 °C, i en les terres de l'Ebre, sobre els 14 °C. 
- En les terres de l'interior, els valors descendeixen de Ponent a Llevant. Les temperatures augmenten de nord a sud. 
- La part septentrional de la Meseta presenta valors entre els 10 °C i 15,5 °C, i la zona meridional, entre 12,5 °C i 15 °C. 
- Gener sol ser el mes amb la temperatura mitjana més baixa, mentre que agost és el mes amb la mitjana més alta. 
- Les temperatures de les aigües del Mediterrani són més altes que les del Cantàbric. En el primer, la mitjana se situa entre els 15 °C i els 18 °C, mentre que en el segon, ronda els 14 °C. 
- L'amplitud tèrmica és major a l'interior de la Meseta, on en ocasions aconsegueix els 20 °C, mentre en llocs com Canàries aqueixa amplitud és menor, i entre el mes més càlid i el més fred amb prou faenes hi ha variació de 5 °C.

A continuació podràs accedir a una pàgina web on s'explica detalladament el clima d'Espanya

Fes clic a la imatge per accedir a la web:

LA LLIÇÓ DE LA PAPALLONA

Un dia un home va trobar un capoll de papallona i va observar que en l'hi havia un petit orifici. Es va asseure i es va entretenir a observar mentre la papallona lluitava durant diverses hores per a forçar el seu cos tractant de passar a través de forat.
 
Va passar una llarga estona observant els esforços de la papallona per eixir a l'exterior, però semblava que no feia cap progrés, com si haguera arribat a un punt on no podia continuar.

L'home va decidir ajudar a la papallona, va prendre les tisores i va tallar la resta del capoll. La papallona va eixir fàcilment, però tenia el cos unflat i les ales xicotetes i arrugades.

 L'home va continuar mirant perquè esperava que en qualsevol moment les ales s'estendrien per a poder suportar el cos que, al seu torn, hauria de desinflar-se. Però gens d'açò va ocórrer. Per contra, la papallona va passar la resta de la seua vida amb el cos unflat i una ales encongides... mai va poder volar!
 
El que aquell home, amb la seua amabilitat i dificultat, no va arribar a comprendre és que el capoll restrictiu i la lluita necessària perquè la papallona poguera eixir pel diminut forat, era la manera que utilitzava la Naturalesa per a enviar fluid del cos de la papallona cap a les seues ales de manera que estiguera llista per a volar tan aviat obtinguera la llibertat del capoll.

A voltes l'esforç és exactament el que necessitem en les nostres vides. Si ens passarem la nostra vida sense enfrontar-nos a cap obstacle, ens paralitzaríem, no seríem tan forts com podríem ser i no podríem volar!





IMATGES D'ANIMALS

Pots accedir a la següent pàgina on n'hi han emmagatzemades una gran quantitat de fotos d'animals, tant salvatges com en cautivitat! Aprendràs molt sobre les característiques de cada animal! Entra! Veuràs que divertit!

Fes clic sobre la imatge per accedir a la pagina web:


CONTE: EL VALOR DE L'ESFORÇ

Hi havia una vegada una gallina roja anomenada Marcelina, que vivia en una granja envoltada de molts animals. Era una granja molt gran, enmig del camp. En l'estable vivien les vaques i els cavalls; els porcs tenien la seua pròpia cochiquera. Hi havia fins a un estany amb ànecs i un corral amb moltes gallines. Hi havia en la granja també una família de grangers que cuidava de tots els animals. Un dia la gallineta roja, furgant en la terra de la granja, va trobar un gra de blat. Va pensar que si ho sembrava creixeria i després podria fer pa per a ella i tots els seus amics. -Qui m'ajudarà a sembrar el blat?, els va preguntar. - Jo no, va dir l'ànec. - Jo no, va dir el gat. - Jo no, va dir el gos. - Molt bé, doncs ho sembraré jo, va dir la gallineta. I així, Marcelina va sembrar sola el seu gra de blat amb molta cura. Va obrir un forat en la terra i ho va tapar. Va passar algun temps i al cap el blat va créixer i va madurar, convertint-se en una bonica planta. -Qui m'ajudarà a segar el blat?, va preguntar la gallineta roja. - Jo no, va dir l'ànec. - Jo no, va dir el gat. - Jo no, va dir el gos. - Molt bé, si no em voleu ajudar, ho segaré jo, va exclamar Marcelina. I la gallina, amb molt esforç, va segar ella sola el blat. Va haver de tallar amb el seu pic un a un totes les tiges. Quan va acabar, va parlar molt cansada als seus companys: -Qui m'ajudarà a trillar el blat? - Jo no, va dir l'ànec. - Jo no, va dir el gat. - Jo no, va dir el gos. - Molt bé, ho trillaré jo. Estava molt enfadada amb els altres animals, així que es va posar ella sola a trillar-ho. Ho va triturar amb paciència fins que va aconseguir separar el gra de la palla. Quan va acabar, va tornar a preguntar: -Qui m'ajudarà a portar el blat al molí per a convertir-ho en farina? - Jo no, va dir l'ànec. - Jo no, va dir el gat. - Jo no, va dir el gos. - Molt bé, ho portaré i ho pastaré jo, va contestar Marcelina. I amb la farina va fer una bella i sucosa barra de pa. Quan la va tenir acabada, molt tranquil·lament va preguntar: - I ara, qui menjarà la barra de pa? va tornar a preguntar la gallineta roja. -Jo, jo! va dir l'ànec. -Jo, jo! va dir el gat. -Jo, jo! va dir el gos. -Doncs NO us la menjareu cap de vosaltres! va contestar Marcelina. Me la menjaré jo, amb tots els meus fills. I així ho va fer. Va cridar als seus pollets i la va compartir amb ells.

ANIMALS: VERTEBRATS / INVERTEBRATS

Animals tan diferents com l'elefant i la granota pertanyen al grup dels vertebrats. Com és possible? 
La resposta és senzilla: tots dos tenen columna vertebral i crani, que formen part d'un esquelet intern o endoesquelet. 
Els vertebrats són els animals més grans i evolucionats. Gràcies al seu esquelet intern poden mantenir la forma del cos, protegir certs òrgans i desplaçar-se. 
Alguns vertebrats tenen a més un esquelet extern o exosquelet. És el cas de la tortuga.


El cos dels vertebrats consta de tres regions clarament diferenciades: cap, tronc i cua.
Els vertebrats es caracteritzen per l'estructura del seu esquelet intern, que té, entre altres coses, columna vertebral i crani.
Les parts més importants del seu sistema nerviós, que són l'encèfal i la medul·la espinal, les tenen allotjades en el crani i a l'interior de la columna, respectivament.


A continució pots veure una imatge d'un animal vertebral, el lleopard:




L'altre gran grup d'animals és el dels invertebrats que suposen, amb diferència, la gran majoria d'éssers vius sobre la terra. Aquests animals presenten una enorme varietat de grandàries, formes i hàbits. Les formigues, els calamars gegants, i fins als caragols, formen part d'aquest grup. 

Els invertebrats es caracteritzen per mancar de columna vertebral, però açò no vol dir que no tinguen esquelet. Molts tenen un esquelet extern, o exosquelet, que els serveix com a protecció i suport, i els ajuda en el seu desplaçament. 

L'absència d'esquelet intern ha motivat que els invertebrats, almenys en el mitjà terrestre, siguen xicotets.


A continuació pots veure una imatge d'un animal invertebrat, la formiga:


Hormiga

CLASSIFICACIÓ:



A continuació tracta de fer tú mateixa la classificació d'animals en vertebrats i invertebrats, possant exemples de cada tipus d'animal!

miércoles, 2 de mayo de 2012

L'ESQUELET HUMÀ

L'esquelet humà és l'esquelet dels éssers humans. L'adult és format per 206 ossos, alguns dels quals són fusionats (com ara els de la pelvis i els del crani) que es complementen amb els lligaments, tendons, músculs i cartílags. Fa la funció d'una carcassa que recolza els òrgans, ancora els músculs i protegeix òrgans com per exemple el cervell, els pulmons i el cor.

En un adult, l'esquelet representa un del 30 al 40% del pes total del cos, i al voltant d'un 22% del pes dels ossos és aigua.L'os mes gran del cos humà és el fèmur, i el més petit, l'estrep, a l'orella interna.

En néixer, un nadó té aproximadament 231 ossos, mentre que, de mitjana, un adult en té 206 (aquestes xifres poden variar lleugerament d'un individu a un altre). La diferència prové d'un seguit de petits ossos que es fusionen durant el creixement.

L'esquelet té cinc funcions principals:

  • Suport: L'esquelet proporciona el marc que suporta el cos i en manté la forma. La pelvis i els lligaments i músculs associats proporcionen una base per a les estructures pelvianes. Sense les costelles, els cartílags costals i els músculs intercostals, els pulmons no podrien funcionar.
  • Moviment: Les articulacions entre els ossos permeten el moviment; algunes d'elles permeten un ventall més ampli de moviments que altres. El moviment és possible gràcies als músculs de l'esquelet, que estan ancorats en diversos llocs dels ossos. Els músculs, els ossos i les articulacions constitueixen la principal mecànica del moviment, coordinats tots ells pel sistema nerviós.
  • Protecció: L'esquelet protegeix molts òrgans vitals. El crani, la columna vertebral, la caixa toràcica, les clavícules, l'ílium, la ròtula, els carps...
  • Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medul·la òssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i està involucrada en el metabolisme humà del ferro. Tanmateix, els ossos no estan formats completament de calci, sinó d'una barreja de sulfat de condroitina i hidroxiapatita, la qual constitueix el 70% de l'os.
  • Regulació hormonal: Les cèl·lules òssies alliberen una hormona anomenada osteocalcina, que contribueix a la regulació del sucre ensang (glucosa) i del greix. L'osteocalcina augmenta la secreció d'insulina com la sensibilitat, a més d'incrementar el nombre de cèl·lules productores d'insulina i de reduir els dipòsits de greix.
A continuació podràs veure una imatge amb els principals ossos del cos humà (fes clic en la imatge per fer-la més gran):