Un dia un home va trobar un capoll de papallona i va observar que en l'hi havia un petit orifici. Es va asseure i es va entretenir a observar mentre la papallona lluitava durant diverses hores per a forçar el seu cos tractant de passar a través de forat.Va passar una llarga estona observant els esforços de la papallona per eixir a l'exterior, però semblava que no feia cap progrés, com si haguera arribat a un punt on no podia continuar.
L'home va decidir ajudar a la papallona, va prendre les tisores i va tallar la resta del capoll. La papallona va eixir fàcilment, però tenia el cos unflat i les ales xicotetes i arrugades.
L'home va continuar mirant perquè esperava que en qualsevol moment les ales s'estendrien per a poder suportar el cos que, al seu torn, hauria de desinflar-se. Però gens d'açò va ocórrer. Per contra, la papallona va passar la resta de la seua vida amb el cos unflat i una ales encongides... mai va poder volar!
El que aquell home, amb la seua amabilitat i dificultat, no va arribar a comprendre és que el capoll restrictiu i la lluita necessària perquè la papallona poguera eixir pel diminut forat, era la manera que utilitzava la Naturalesa per a enviar fluid del cos de la papallona cap a les seues ales de manera que estiguera llista per a volar tan aviat obtinguera la llibertat del capoll.
A voltes l'esforç és exactament el que necessitem en les nostres vides. Si ens passarem la nostra vida sense enfrontar-nos a cap obstacle, ens paralitzaríem, no seríem tan forts com podríem ser i no podríem volar!
