L'ESQUELET HUMÀ

L'esquelet humà és l'esquelet dels éssers humans. L'adult és format per 206 ossos, alguns dels quals són fusionats (com ara els de la pelvis i els del crani) que es complementen amb els lligaments, tendons, músculs i cartílags. Fa la funció d'una carcassa que recolza els òrgans, ancora els músculs i protegeix òrgans com per exemple el cervell, els pulmons i el cor.

En un adult, l'esquelet representa un del 30 al 40% del pes total del cos, i al voltant d'un 22% del pes dels ossos és aigua.L'os mes gran del cos humà és el fèmur, i el més petit, l'estrep, a l'orella interna.

En néixer, un nadó té aproximadament 231 ossos, mentre que, de mitjana, un adult en té 206 (aquestes xifres poden variar lleugerament d'un individu a un altre). La diferència prové d'un seguit de petits ossos que es fusionen durant el creixement.

L'esquelet té cinc funcions principals:

• Suport: L'esquelet proporciona el marc que suporta el cos i en manté la forma. La pelvis i els lligaments i músculs associats proporcionen una base per a les estructures pelvianes. Sense les costelles, els cartílags costals i els músculs intercostals, els pulmons no podrien funcionar.

• Moviment: Les articulacions entre els ossos permeten el moviment; algunes d'elles permeten un ventall més ampli de moviments que altres. El moviment és possible gràcies als músculs de l'esquelet, que estan ancorats en diversos llocs dels ossos. Els músculs, els ossos i les articulacions constitueixen la principal mecànica del moviment, coordinats tots ells pel sistema nerviós.

• Protecció: L'esquelet protegeix molts òrgans vitals. El crani, la columna vertebral, la caixa toràcica, les clavícules, l'ílium, la ròtula, els carps...

• Emmagatzematge: Els ossos poden emmagatzemar calci, i estan involucrats en el metabolisme del calci, mentre que la medul·la òssia pot emmagatzemar ferro en forma de ferritina, i està involucrada en el metabolisme humà del ferro. Tanmateix, els ossos no estan formats completament de calci, sinó d'una barreja de sulfat de condroitina i hidroxiapatita, la qual constitueix el 70% de l'os.

• Regulació hormonal: Les cèl·lules òssies alliberen una hormona anomenada osteocalcina, que contribueix a la regulació del sucre ensang (glucosa) i del greix. L'osteocalcina augmenta la secreció d'insulina com la sensibilitat, a més d'incrementar el nombre de cèl·lules productores d'insulina i de reduir els dipòsits de greix.

A continuació podràs veure una imatge amb els principals ossos del cos humà (fes clic en la imatge per fer-la més gran):